“Hoy empieza todo”: La responsabilitat social de l’escola.

M’agradaria recomanar-vos una pel·lícula anomenada “Hoy empieza todo”, tracta d’un petit poble francès en el que més del 30% de la població es troba en atur per la crisi de la mineria. Aquesta situació econòmica afecta a les famílies de forma tant econòmica com anímica, i son el xiquets el que més pateixen aquest problema.

Daniel, professor i director de l’escola d’un dels barris més  afectats, decideix tomar cartes en l’assumpte i tracta de mitjorar la vida dels seus alumnes mitjançant els medis que siguen necessaris. Però, arribarà un punt en el que els problemes seran massa, i Daniel sentirà desitjos d’abandonar.

Donarà l’esquena als seus alumnes, la seua escola i la seua feina, o tractarà de lluitar per aconseguir el que vol?

És una crítica de la indiferència i burocratització del sistema d'assistència social, de les autoritats que miren a una altra part, però tambè és una pel·lícula optimista, que crida a la responsabilitat de tots els integrants de la comunitat, que mostra la possibilitat de millorar el sistema des de dins.


Aquesta pel·lícula reflexiona sobre els deures de l’escola i el seu compromís amb la societat, l’ensenyament de valors i el tracte entre professors i alumnes, la relació entre l’escola i l’ambient familiar i moltes altres cosses de gran interès per a pares i professors.

Espere que us agrade tant com a mi.

Mestre 24 hores?

Estimats pares i mares,

Fins les meues mans ha arribat un text que tracta d’un tema que em sembla important: un professor o professora, ha de ser-ho 24 hores al dia?

Personalment, jo crec que si. Una mestra no pot arribar a casa i llevar-se la seua professió de damunt com si fora un barret o l’abric. Quan la professió es vocacional, la portes dins, t’acompanya tots els dies, on siga que estigues. Ja siguen vacances, cap de setmana o un dimarts qualsevol. De la mateixa forma que un mecànic al que si li trenca el cotxe, no esperarà a l’horari laboral per tractar d’arreglar-ho.

Pel que respecta els valors, un tema cada dia més important en l’escola del nostre segle, han de estar presents en la vida del professor o professora, no puc ensenyar el respecte i la tolerància si jo no respecte i no soc tolerant en el meu dia a dia. Segons la meua opinió, els valors no son de posar i llevar, no puc posar-me una màscara, contar als meus alumnes com de important es que reciclen, que cuiden el seu món, que es comporten d’una forma correcta amb els seus amics, la seua família... si després, ix de l’aula, i soc jo la primera en incomplir tot el que els he dit. Els xiquets son menuts, però no se’ls pot enganyar tan fàcilment, son conscients de quan els mentim, i de quan son sincers.

D’altra banda, també crec que es important que el professional de l’educació sàpiga diferenciar entre la vida privada, la que te lloc fora de l’escola, i la vida pública, la que te lloc davant els alumnes. Si jo m’alce un dia sense ànims, trista, i sense ganes de treballar, he de saber deixar tot açò a cassa i arribar a la classe amb un somriure, animada, amb ganes de treballar i amb bon humor , perquè els alumnes no tenen la culpa dels meus problemes, i per tant, no han de carregar amb  ells.

M’agradaria que vosaltres, pares i mares, em donàreu el vostre punt de vista sobre aquest tema, que al cap i a la fi, ens incumbeix a tots.